Enrique Gil Calvo

El Sr. Enrique Gil Calvo ens ha delectat amb una xerrada sobre "la cultura" a les Jornades Meridians de la UJI. He de reconèixer que l'home, amb una trajectòria més que notable en el camp de la sociologia i més que pública en el camp de la radiofonia, té una soltura oral difícil d'igualar.

Però més que aquesta facilitat el que m'ha sorprés és la seua destreça a l'hora de construir i propagar argumentari centre-esquerrà -on ell mateix se situa- a l'aforament. Com en la seua faceta radiofònica de tertulià matinal ha definit la cultura i la seua gestió fent ús d'exemples molt il·lustratius i simples. Simples sí, senzills no. La seua simplificació ha obviat, passat per sobre o directament ignorat, en la meua opinió, qualsevol referència al conflicte que el concepte cultura implica inexorablement.

Per a ell la cultura, el fet cultural dic jo, és un eix tridimensional de coordinades que reflecteix les relacions verticals, horitzontals i de profunditat. Les primeres, he entès, es refereixen a les relacions entre les autoritats (culturals) i "el poble". Les segones són les produïdes entre el poble mateix. I les terceres són aquelles que relacionen les anteriors amb el territori, el lloc, el loci.
L'anàlisi, que pot entusiasmar el radio oient, o l'alumne, pel seu grafisme i claretat, ha generat entre un reduït grup d'assistents un interessant debat que malauradament no ha transcendit a les jornades. En eixe eix vertical, qui és autoritat?, David Bowi?, el cap d'una banda de latin kings?, Pep Botifarra?, la Pantoja?. En l'horitzontal, qui té relacions culturals horitzontals amb qui?, el madrileny de la moraleja amb el de Vallecas? el de Vallecas amb el de Benicàssim?... i en l'eix que dóna volum al conjunt, arrelament a què?, a quina cultura?, a quin país, a quina definició de la cultura local?...

Aquesta miopia al conflicte en qualsevol escala i especialment en l'esfera cultural ratifica una de les coses més evidents del discurs d'Enrrique Gil Calvo, la seua clara posició centre esquerrana, que és el mateix que no dir res. O dir-ho tot.