'Aquets' de València què volen, donar un cop d'estat?

Aquest és el comentari que li vam sentir a una participant al Congrés d'Innovació Democràtiva al que vam acudir Marina i jo per presentar una comunicació sobre la capacitat transformadora de les experiències de participació ciutadana. 

Quedava clar, definitivament, que ens havíem equivocat de lloc. Ni en el format ni en el contingut estàvem en un espai adient per allò que nosaltres preteníem transmetre. La resta de comunicacions que es van presentar en el nostre taller "La Participació com a instrument de Transformació social" eren relats d'experiències ja realitzades o en pràctica, més o menys interessants, però amb el tret comú d'haver estat engendrades per les institucions que ara enviàvem representants a contar-nos la seua visió d'èxit del procés i produïdes a una escala estrictament local. 

Evidentment quan la nostra tesi defensava que precisament els processos de participació impulsats des de les institucions tenen cert pecat de concepció i que lògicament això que ells entenien per "transformació" havia de ser més bé reforma, colisionaven les concepcions que ells i nosaltres teníem de la realitat. 

Què era transformació. Aquí hi havia una de les qüestions principals. Nosaltres afirmàvem que si la participació es produeix únicament a escala local, com es feia palès amb la mostra d'experiències que discorria al taller, i l'escala local té una limitadíssima capacitat de transformació de les condicions econòmiques i socials que són les que en definitiva creen les condicions de ciutadania, és impossible que la participació a aquesta escala, la local, siga transformadora. Per tant, que si volem processos de transformació social cal que la participació puga actuar sobre els ressorts que configuren la divisió social, de gènere... i no sobre manifestacions locals d'aquests. 

D'altra banda afirmàvem, i afirmem hui més encara que el dia de la nostra intervenció, que si en els processos que ells qualificaven de transformació social, no participaven els nous moviments socials ni els sindicats i tans sols hi participaven col·lectius de veïns, de ciclistes i coses per l'estil, poca cosa es podia esperar pel que fa a eixa transformació social que ens estaven venent. El redisseny d'una plaça contant amb l'opinió de la ciutadania no és transformació social, es mire com es mire la seua relació, que pot haver-ne, és tan allunyada que no és considerable. 

Crec que és això el que profundament significa democratitzar la democràcia. Fer que la plaça pública on es raona i pensa en llibertat, no estiga ocupada per trons ni  esglésies ni mercats. Tan senzill i tant complex com això. 

Això és un colp d'estat?, crec més bé que és un colp a l'Estat i també a l'estat de les coses. I val a dir que un bon colp a les ments reformadores del PSC que copaven l'esmentat congrés.