Patrimoni Cultural?

Prepare la classe de demà de l'assignatura Patrimoni Cultural. Comencem el tema 3. "La construcció sociohistòrica del patrimoni cultural". Introducció al concepte "patrimoni cultural", gènesi i transformacions històriques. Patrimoni és allò que s'hereta (que ens ve dels pares). Patrimnoni cultural és, doncs, la cultura que heretem dels avantpassats. Molt bé fins aquí, però si cultura en la seua accepció ampla és tot, per què no és tot patrimoni cultural?. Depén dels criteris de selecció que s'apliquen es determinarà què és i què no és considerable com a patrimoni cultural. Qui decideix què és o què no és considerable?, qui determina els criteris?. "La ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant".  

Rita i la classe dominant a què representa han pres la decisió de determinar que allò que fins fa no molt podia ser considerat com una herència cultural que definira la "cultura urbana dels valencians" i per tan susceptible de ser considerat com a bé d'interés cultural (figura institucional del patrimoni cultural) ha deixat de complir amb aquesta funció. És el cas del Cabanyal. Ja no els és útil, no representa la idea que tenen de València. No forma part de l'esquema ideològic de la classe dominant. Un esquema basat en la pasta, que com Carlos Paris recorda en Público, és la ideologia de la ideologia dominant. 

El patrimoni no és quelcom natural, donat, sinò convingut. La casa de la palmera que dissabte era massacrada no era patrimoni, era una casa vella. Per a la ideologia dominant, la de la pasta, m'enteneu. Cap remordiment es podia esperar per tant. Rita tan contenta. 

I un grup de persones amb ideologia no dominant, amb ideologia de la classe dominada, feia petar perols observant desesperadament com un exemple de patrimoni cultural del valencians caia a mans d'operaris amb ideologia dominant amb la ideologia d'una classe a la que no pertanyeran mai.

Què és València? pasta o persones?. O dit d'altra forma. De quina pasta està feta València?.